Cinc pors per anar en bici per la ciutat (i com superar-les)

Fer servir la bicicleta a la ciutat entre els cotxes fa por al més valent. És normal, vam aprendre a anar en bici per jugar.

Saber les normes

Tinguem o no carnet de conduir hi ha normes sobre la bici que potser no sabem. Per això, abans de fer res hem de tenir clara la normativa per saber què podem fer i què no podem fer. És molt habitual sentir crítiques cap els ciclistes perquè no saben les normes.

Per Barcelona molts han sigut increpats quan complien una norma que l’altra persona desconeix. Saber totes les normes no serveix per discutir amb el primer que s’enfadi perquè no el convencerem de res; serveix per tenir la seguretat i la tranquil.litat d’estar-ho fent bé.

Seguretat en un mateix i en els altres

La seguretat en un mateix és fonamental per enfrontar-se al repte. Un controla el que fa i pot seguir totes les normes i consells però no pot predir la conducta dels altres.

El ciclista novell que ara s’incorpori al trànsit de Barcelona (o de qualsevol ciutat) té l’avantatge de que els conductors estan més habituats a veure bicis que fa uns anys. Sempre hi ha qui no es comporta o no en sap més però la situació no té res a veure amb fa 15 o 20 anys.

Ara ja molts conductors han assumit (o s’han resignat) a que han de compartir espai amb la bici. Ara ja no saben per on els sortirà una bicicleta o quan hi haurà un carril bici. El conductor de cotxe està acostumat a predir el que faran els altres cotxes però amb la bici li costa més. 

Quan el ciclista es mou amb seguretat i respecta les normes els conductors el comencen a veure com un més. Si , a més, els mirem als ulls pensaran que som una persona enlloc d’un objecte. Per tant, una mesura de seguretat és transmetre seguretat: no dubtar i no fer moviments inesperats.

Com més siguem, més segurs anirem tots

L’augment de ciclistes dona seguretat a tots. Quan dubtem entre agafar la bici o no podem pensar que un ciclista més a la calçada és un element més per fer respectar els altres. No és el mateix per un conductor veure un ciclista cada hora que veure’n 300. Si en veu 300 cada hora de conducció el seu cervell li dirà que vagi en compte perquè hi ha ciclistes arreu.

Els carrils bici i les voreres existeixen

En gairebé tots els trajectes hi haurà trams que podrem fer per carril bici. Val la pena fer-los servir encara que fem una mica més de volta i anar per la calçada només quan no hi hagi més remei.

Tampoc seria cap desastre optar per anar caminant per la vorera si un tram ens fa especial por. Si hem d’anar més segurs a peu ho podem fer, no hi ha cap compromís a fer tot el trajecte en bici. Ara bé, mentre anem caminant veurem que hi ha gent que s’atreveix a circular per les autopistes urbanes com les d’aquest barri i , tard o d’hora, ens ho pensarem i també ho farem. Potser abans no ens havíem fixa’t mai que això es pot fer i que ho podem fer nosaltres.

Noia en bici però a peu
Foto: Barcelonaenbici.cat

La por al robatori

Per Barcelona no ens assaltaran pel carrer per robar-nos la bici però ens la poden robar a l’aparcament. El primer motiu per no agafar la bici per trajectes diaris és el robatori de bicicletes. A Barcelonali han robat una o més bicis al 25% dels ciclistes.

 

Per això, si en el nostre destí no tenim aparcament segur val més la pena invertir més en un bon cadenat que en una bona bicicleta. Si només tenim una bicicleta i es de gamma alta val més buscar-ne una de barata que no cridi l’atenció.

El primer dia que agafem la bici tindrem algunes de les 5 pors d’anar en bici per la ciutat però poc a poc ho anirem superant. Els primers dies podem tenir més cansament mental per assimilar tots els problemes que cansament físic. Amb seguretat i confiança en un mateix i en els altres en pocs dies anirem relaxats, confiats però sempre alerta